Tenim la satisfacció de presentar als lectors el segon número de Tradumàtica. L'excel·lent acollida que va rebre el número zero de la revista ha confirmat la nostra convicció que el sector, és a dir, el conjunt de les diferents comunitats relacionades amb la tradumàtica, necessita mitjans de comunicació específics on la informació, que en el nostre àmbit tendeix a quedar restringida a cercles tancats, pugui circular lliurement. Tenim l'esperança que aquest número representi l'inici de la consolidació d'aquest projecte que posem al servei dels professionals, empresaris, investigadors, docents, estudiants i, en suma, de tots els col·lectius interessats per la interacció entre la traducció i les tecnologies de la informació.

Si el número zero de Tradumàtica va centrar la seva atenció en les eines de traducció assistida, aquest primer número vol encarar, també des d'una perspectiva monogràfica, diferents aspectes de l'activitat que coneixem com a localització. Superat ja fa temps el paradigma inicial en què es presentava com una extensió o una modalitat de l'activitat tradicional de traducció, avui la localització és el centre i el motor de les indústries de la llengua. Parlar de localització a principis del tercer mil·leni exigeix abordar múltiples perspectives i donar veu als variats participants d'aquesta complexa indústria, que s'ha dotat d'un amplíssim arsenal d'eines i estratègies i, com a indústria auxiliar de l'economia, treballa per oferir serveis d'alt valor afegit a la indústria en general per mitjà de la gestió de la informació multilingüe.

La indústria de la localització, íntimament lligada durant els anys 90 a la dinàmica de creixement accelerat de les indústries de la informació i la comunicació, no ha estat insensible a les darreres convulsions i redefinicions forçoses d'aquest sector. A finals dels anys 90, l'objectiu declarat de la indústria de la localització era la integració amb internet i la prestació de serveis al comerç electrònic; no resulta gens estrany, doncs, que, davant del fi de la bombolla especulativa del sector i la seva situació comercial i financera més que dubtosa, la indústria de la localització es vegi abocada a redefinir-se també ella mateixa.

Així, la indústria de la localització, sacsejada per la conjuntura, remodela en els nostres dies les seves estratègies, en consonància amb la tendència general de les indústries tecnològiques. Per una banda, una part del sector ha hagut de redimensionar-se a la baixa, davant la necessitat d'apostar amb força per la part més sòlida del negoci, és a dir, la prestació de serveis lingüístics, sigui a petita, a mitjana o a gran escala; per altra banda, s'incrementa més que mai l'èmfasi en el desenvolupament de noves solucions tècniques i el perfeccionament de les ja existents, amb l'objectiu de crear més valor afegit. L'enfocament més ambiciós es proposa oferir a les grans empreses de l'economia tradicional serveis àmpliament automatitzats de gestió global documental multilingüe i localització en temps real al servei de la interacció directa amb l'usuari final.

En tots dos casos, la línia marcada per les empreses punteres passa per la concentració empresarial i l'optimització dels recursos, la qual cosa significa, dit d'una altra manera, augmentar tant com sigui possible el rendiment dels recursos humans i el potencial d'explotació de les eines. Les oportunitats que ofereix el sector amb una perspectiva d'alguns anys estaran a disposició de qui sigui capaç d'aportar-hi una alta competència tècnica, una alta productivitat i una alta capacitat d'adaptació. I això no es pot aconseguir sense fonts d'informació fiables i competents.

No hi ha, doncs, res més necessari per al nostre sector, i molt especialment per a aquells qui aspiren a fer-hi carrera, que una circulació fluïda de la informació disponible. La revista Tradumàtica hi fa una aportació modesta, però, al nostre entendre, imprescindible. Aquest número, del contingut i la presentació del qual ens sentim, creiem que raonablement, força satisfets, ofereix als lectors aportacions de primera mà, a càrrec de professionals del sector, d'experts en la matèria i d'investigadors novells amb una considerable projecció de futur. La primera aportació ve de la mà de Marta Pagans, amb una reflexió sobre el terme localització. L'article de Bert Esselink, sens dubte el principal divulgador de la localització en l'àmbit internacional, aclareix de manera magistral un aspecte sovint poc conegut de la indústria: el de la enginyeria de la localització. Dos joves molt prometedors, Noelia Corte, guanyadora del premi internacional a la millor tesi doctoral sobre localització (LRC 2001 Best Thesis Award), i Feliciano Donoso, que va obtenir una menció especial pel seu treball de final de carrera en el mateix certàmen, ens parlen des d'una perspectiva puntera d'un tema clau en la indústria: la internacionalització. En aquest sentit, el tema de la interacionalització es veu enriquit amb una aproximació de Jordi Mas, coordinador general de l'organizació sense ànim de lucre Sofcatalà, dedicada a la localització de productes informàtics a la llengua catalana. Olga Torres i Michael Scholand, dos insiders que compatibilitzen la seva activitat a la indústria amb la docència especialitzada, ens ofereixen, respectivament, una panoràmica del procés de la localització que serà molt valuosa per als nou-vinguts, i una introducció a un tema tan interessant com la localització de jocs informàtics. Per als professionals del sector serà de gran interès el catàleg d'eines de localització elaborat per la jove investigadora Stavroula Sokoli, que continua la línia iniciada en el número zero per la nostra companya Pilar Sánchez-Gijón.

Benvinguts, doncs, al primer número de Tradumàtica. Esperem que el trobeu interessant i, sobretot, útil.

Localización

Tenemos la satisfacción de presentar a los lectores el segundo número de Tradumàtica. La excelente acogida que recibió el número cero de la revista ha confirmado nuestra convicción de que el sector, es decir, el conjunto de las diferentes comunidades relacionadas con la tradumática, necesita medios de comunicación específicos en los que la información, que en nuestro ámbito tiende a quedar restringida a círculos cerrados, pueda circular libremente. Tenemos la esperanza de que este primer número represente el inicio de la consolidación de este proyecto que ponemos al servicio de los profesionales, empresarios, investigadores, docentes, estudiantes y, en suma, de todos los colectivos interesados por la interacción entre la traducción y las tecnologías de la información.

Si el número cero de Tradumàtica centró su atención en las herramientas de traducción asistida, este número quiere afrontar, también desde una perspectiva monográfica, diferentes aspectos de la actividad que conocemos como localización. Superado ya desde hace tiempo el paradigma inicial en el que se presentaba como una extensión o una modalidad de la actividad tradicional de traducción, hoy en día la localización es el centro y el motor de las industrias de la lengua. Hablar de localización a principios del tercer milenio exige abordar múltiples perspectivas y escuchar a los variados participantes de esta compleja industria, que se ha dotado de un amplísimo arsenal de herramientas y estrategias y, como industria auxiliar de la economía, trabaja para ofrecer servicios de alto valor añadido a la industria en general por medio de la gestión de la información multilingüe .

La industria de la localización, íntimamente ligada durante los años 90 a la dinámica de crecimiento acelerado de las industrias de la información y la comunicación, no ha sido insensible a las últimas convulsiones y redefiniciones forzosas de este sector. A finales de los años 90, el objetivo declarado de la industria de la localización era la integración con internet y la prestación de servicios al comercio electrónico; no es, pues, de extrañar que, ante el fin de la burbuja especulativa del sector y su situación comercial y financiera més que dudosa, la industria de la localización se vea abocada a redefinirse también ella misma.

Así, la industria de la localización, zarandeada per la coyuntura, remodela en nuestros días sus estrategias, en consonancia con la tendencia general de las industrias tecnológicas. Por un lado, una parte del sector ha tenido que redimensionarse a la baja, ante la necesidad de apostar con fuerza por la parte más sólida del negocio, es decir, la prestación de servicios lingüísticos, sea a pequeña, a media o a gran escala; por otro lado, se incrementa más que nunca el énfasis en el desarrollo de nuevas soluciones técnicas y el perfeccionamento de las ya existentes, con el objetivo de crear más valor añadido. El enfoque más ambicioso se propone ofrecer a las grandes empresas de la economía tradicional servicios ampliamente automatizados de gestión global documental multilingüe y localización en tiempo real al servicio de la interacción directa con el usuario final.

En ambos casos, la línea marcada por las empresas punteras pasa por la concentración empresarial y la optimización de los recursos, lo que significa, dicho de otro modo, aumentar en lo posible el rendimiento de los recursos humanos y el potencial de explotación de las herramientas. Las oportunidades que ofrece el sector con una perspectiva de varios años estarán a disposición de quien sea capaz de aportarle una alta competencia técnica, una alta productividad y una alta capacidad de adaptación. Y eso no puede conseguirse sin fuentes de información fiables y competentes.

No hay, pues, nada más necesario para nuestro sector, y muy especialmente para quienes aspiran a prosperar en él, que una circulación fluida de la información disponible. En este sentido, la revista Tradumàtica hace una aportación modesta, pero a nuestro entender imprescindible. Este número, de cuyo contenido y presentación nos sentimos -creemos que con razón- muy satisfechos, ofrece a los lectores aportaciones de primera mano, a cargo de profesionales del sector, expertos en la materia y nuevos investigadores con una considerable proyección de futuro. La primera aportación viene de la manode Marta Pagans, con una reflexión sobre el término localización. El artículo de Bert Esselink, sin duda el principal divulgador de la localización en el ámbito internacional, aclara de manera magistral un aspecto a menudo desconocido de la industria: el de la ingeniería de la localización. Dos jóvenes muy prometedores, Noelia Corte, ganadora del premio internacional a la mejor tesis doctoral sobre localización (LRC 2001 Best Thesis Award), y Feliciano Donoso, que obtuvo una mención especial por su trabajo de fin de carrera en el mismo certamen, nos hablan desde una perspectiva puntera de un tema clave en la industria: la internacionalización.

En este sentido, el tema de la internacionalización se ve enriquecido con una aproximación de Jordi Mas, coordinador general de la organización sin ánimo de lucro Sofcatalà, dedicada a la localitzación de productos informáticos a la lengua catalana. Olga Torres y Michael Scholand, dos insiders que compatibilizan su actividad en la industria con la docencia especializada, nos ofrecen, respectivamente, una panorámica del proceso de la localización que será muy valiosa para los recién llegados, y una introducción a un tema tan interesante como la localización de juegos informáticos. Para los profesionales del sector será de gran interés el catálogo de herramientas de localización elaborado per la joven investigadora Stavroula Sokoli, que continúa la línea iniciada en el número cero por nuestra compañera Pilar Sánchez-Gijón.

Bienvenidos, pues, al primer número de Tradumàtica. Esperamos que os parezca interesante y, sobre todo, útil.

Localisation

We are very happy to present the second issue (no. 1) of Tradumàtica. The success of the first issue (no. 0) confirmed our belief that the translation technology sector needed such a forum, where specialised information, normally limited to limited interest circuits, could freely circulate. Our hope is that this second issue will mark the start of a consolidation process for Tradumàtica, a journal which aims to be of use to professionals, business people, researchers, teachers, and students, in short, to all those interested in the translation and information technology interface.

Just as the first issue of Tradumàtica focused on assisted translation tools, this second issue aims to examine the field known as localisation. Having shaken off the initial paradigm under which it was seen as a mere adjunct or just another type of translation, localisation is nowadays viewed as the centre and indeed the motor which powers the language industries. A survey of localisation now, as we set out in the third millennium, demands a range of perspectives and consideration of the wide variety of participants in this complex industry. Localisation has built up a rich arsenal of tools and strategies in its drive to provide industry in general with high added value services in multilingual information management.

The localisation industry, closely linked through the 1990s with the dynamic growth of the information and communication industries, has not been impervious to the recent upheavals and forced rethinks affecting the whole sector. At the end of the 90s, the localisation industry's declared objective was to achieve Internet integration and provide e-commerce services; it is not at all surprising then, in the context of the bursting of the sector's speculative bubble and its particularly shaky business and financial situation, that the localisation industry should be forced to redefine itself too.

The localisation industry is now redesigning its strategies, in line with the general trends in technological industries. For one thing, part of the sector has had to downsize, faced with the need to concentrate on the most solid area of the business, i.e., provision of language services, whether on a small, medium or large scale; secondly, the emphasis on development of new technical solutions and the fine-tuning and improvement of already-existing ones so as to increase added value, continues to grow. The most ambitious players aim to provide major corporations with automatised integrated multilingual documentation management systems with real-time localisation for direct interaction with the final user.

In both cases, the line taken by the leading companies involves concentration and optimisation of resources, which, expressed differently, means maximising the productivity of existing human resources and the potential of the tools. The opportunities afforded by the sector over the coming years will only be available to those capable of providing high levels of technical competence, productivity and adaptability. These cannot be achieved without reliable and competent information sources.

Little could be more necessary then, for our sector, and especially for those of us who aspire to a career in it, than fluid information flow. Tradumàtica makes a modest contribution, yet one which is, we hope, vital. This issue, with which we are particularly and I hope, justifiably, pleased, offers first-hand contributions, written by sector professionals, experts and promising young researchers. The first article, by Marta Pagans, is a general consideration of the term localisation itself. Bert Esselink, one of the main international experts on localisation, provides masterly clarification of what is often a poorly understood aspect of the industry: localisation engineering. Two young researchers, Noelia Corte, winner of the LRC 2001 Best Thesis Award, and Feliciano Donoso, who received a special mention for his undergraduate degree thesis in the same competition, write about one of the industry's key sectors: internationalisation. Further insight into internationalisation is provided in the article by Jordi Mas, general coordinator of Softcatalà, a non-profit organisation promoting localisation into Catalan. Olga Torres and Michael Scholand, two "insiders", who combine their work in the industry with specialist teaching, provide, respectively, an overview of the overall localisation process, which will prove especially useful for newcomers to the industry, and an introduction to the interesting field of the localisation of video games. Sector professionals will be interested by the catalogue of localisation tools drawn up by the young researcher Stavroula Sokoli, who develops the line initiated in the first issue by our colleague Pilar Sánchez-Gijón.

Welcome then, to this second edition of Tradumàtica. We hope you find it interesting, but more than anything else, we hope you find it useful.