A continuació volem oferir una classificació sobre les diferents modalitats de viatjar solidàriament que existeixen, tot i que l ‘objectiu de la majoria és realitzar una aproximació més responsable i respectuosa als països anomenats en vies de desenvolupament. Igualment volem deixar clar que aquesta divisió només respon a criteris d’utilitat i orientació per a les persones que s’interessen per primer cop a aquests temes.

Estades solidàries, Camps de Solidaritat i Brigades de treball o acompanyament: 

Tot i que reben diferents denominacions, aquests tipus d’experiència, tenen uns trets definitoris comuns,tal i com les explica la Federació Catalana d’ON per al desenvolupament, no son ni turisme alternatiu ni expedicions per socórrer els pobres, sinó una experiència de formació i de presa de consciència d’una realitat llunyana de les nostres fronteres. Es tracta de conviure amb famílies o ens locals de les organitzacions de base, de compartir hàbits, costums, cultura i de contagiar-se del coratge de les organitzacions que en aquests països lluiten per assolir la justícia social. El viatge ha de ser fruit d’una convicció real i d’un interès sincer per donar suport a les tasques de les ONGD que lluiten per la justícia social. No són per ajudar a la gent del Sud, sinó per aprendre d’ella. Si l’ajuda fos l’objectiu seria millor enviar-los, en format de donatiu econòmic, el cost del bitllet de l’avió.

El seu objectiu és un apropament a la realitat dels països menys afavorits. I normalment consisteixen en una estada breu sobre el terreny, principalment en els mesos d’estiu. Les estades poden consistir tant en el suport puntual en alguna activitat que la contrapart amb la qual col·labora l’ONA del Nord estigui duent a terme, com en unes vacances d’estiu diferents i que responen al desig de moltes persones del Nord de conèixer de prop la realitat de cultures diferents i de l’interès que hi desenvolupen.

Requisits mínims que cal complir:

• Edat: a partir de 20/22 anys
• Disponibilitat per assistir presencialment al curs de formació o la sessió informativa prèvia a l’estada.
• Idiomes: segons el país de destinació
• Motivació: es valora haver participat prèviament en altres activitats solidàries o de voluntariat social
• Les despeses del viatge i l’estada corresponen a la persona voluntària, i els preus varien en funció de la destinació i la durada de l’estada.
• Formació: la majoria de les entitats ofereixen cursos o sessions de formació durant els mesos anteriors al viatge, perquè les persones participants aprofundeixin i coneguin millor les causes de les desigualtats Nord-Sud i les vies de solució, la cultura amb què conviuran, els seus problemes específics i els projectes de l’organització de destinació que els acollirà. Per això es recomana contactar amb prou antelació amb les entitats organitzadores.

El valor d’aquest viatges també resideix després del retorn de les persones que han viatjat, ja que poden sensibilitzar el seu entorn més proper sobre l’experiència viscuda.  

Font: FCONGD i Hacesfalta.org

Camps de treball 

El que es coneix com a camps de treball van ser inventats el 1920 després de la Primera Guerra Mundial, quan grups de soldats es van reunir espontàniament per fer tasques de reconstrucció, malgrat l'oposició dels seus exèrcits respectius. Durant els 25 anys següents es va anar fent el mateix després de desastres naturals i en projectes al Tercer Món, així com tasques de caràcter social i mediambiental amb voluntaris civils de diferents procedències. La fórmula va evolucionar fins a l’actual model de camp de treball internacional en què grups d'entre 10 i 30 voluntaris procedents de tot el món es troba per donar serveis a una comunitat determinada juntament amb voluntaris locals. Els voluntaris duen a terme tasques que no requereixen preparació prèvia (agricultura, construcció, mediambient...) i que representen una millora per a la comunitat local que d’una altra manera no es podria realitzar. Alhora, els camps de treball promouen l’enteniment intercultural i la solidaritat humana. La seva duració pot ser entre 15 dies i un màxim de 6 mesos i l’idioma vehicular és principalment l’anglès.

Font: Xarxa d’Enllaç amb Palestina i Cocat

Turisme sostenible i responsable

Els viatges que es realitzen sota aquesta tipologia s’emmarquen sota la definicióque ofereix la organització Mundial del Turisme (OMT) sobre desenvolupament sostenible és la següent“el desenvolupament sostenible respon a les necessitats del s turistes i de les regions amfitriones presents, a la vegada que protegeix i millora les oportunitats del futur. Està enfocat cap a la gestió de tots els recursos de forma que satisfacin totes les necessitats econòmiques, socials i estètiques, i al mateix temps es respecti la integritat cultural, els processos ecològics essencials, la diversitat biològica i els sistemes de suport de la vida”.

El turisme responsable fa referència, més que a una tipologia, a un moviment que planteja, entre d’altres, la recerca de models de desenvolupament turístic sostenible i específic per a cada zona de destinació i que, per això, ha de tenir en compte les seves variables socials, econòmiques i mediambientals així com la denúncia dels impactes negatius que el turisme genera i l’acció de solidaritat amb els col·lectius afectats i el reclam de responsabilitat dels turistes, tour-operadors i empreses, institucions i població amfitriona a l’hora d’afavorir models turístics sostenibles.

Podríem dir que el turisme responsable és caracteritzaria de forma més concreta en els següents aspectes:

- És una manera de viatjar diferent
- Qualsevol turisme genera un impacte, amb el turisme responsable volem minimitzar les conseqüències negatives d’aquesta activitat en el medi ambient i en el teixit social i cultural.
- És una proposta gestionada per grups comunitaris que no depenen exclusivament del turisme, sinó que l’utilitzen com un més a més en les seves economiesdomèstiques
- És una manera de contactar amb organitzacions de base del sud
- És un intercanvi d’experiències entre persones de diferents realitats
- És un apropament a la cultura, a la manera de viure, a la forma de resoldre els problemes de la zona on es conviu.
- Dona l’oportunitat de descobrir indrets que queden exclosos dels itineraris de turisme tradicional
- És una manera de donar suport a grups organitzats que busquen una alternativa de vida digna a les zones rurals, evitant la migració a les urbanes
- Serveix per reactivar una zona rural i per revalorar els seus recursos
- Els beneficis econòmics es reparteixen entre les organitzacions de base del sud, i les famílies de les comunitats visitades.

Estades i/o brigades d’observació i testimoniatge