Amb motiu de la commemoració del 20è aniversari de la Beca Erasmus, el Centre de Documentació Europea de la Universitat Autònoma de Barcelona realitza una sèrie d'entrevistes a diferents estudiants d'Erasmus per conèixer les seves experiències.

Les entrevistes es publicaran juntament amb els butlletins CDE(UAB) Info de l'any 2007.

Si voleu, encara esteu a temps de fer les vostres aportacions, només cal que ens envieu un correu electrònic i ens posarem en contacte amb vosaltres.

Consulteu totes les entrevistes publicades fins ara.

__________________________________________________________________________________________________________

 Eli Ramírez
 estudiant Erasmus a la Università degli Studi della Tuscia (Viterbo, Itàlia)

Dates : Febrer - Juny 2006 (2on semestre) Universitat i Facultat d'origen: UB. Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació (Facultat de Biblioteconomia i Documentació) Universitat de la beca: Facoltà de Conservazione dei Beni Culturali. Università degli Studi della Tuscia (Viterbo, Itàlia) Activitat actual: 3er curs de Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació   Com valores la teva experiència com a becària Erasmus? Crec que ha estat una experiència única. El fet de poder estudiar uns mesos a l’estranger és una oportunitat que ningú hauria de deixar escapar. Primerament perquè pots veure com funciona una universitat diferent a la teva (organització de l’ensenyament, assignatures, maneres de fer les classes...), segonament perquè aprens a viure a un país que no és el teu (amb tot el què això implica: idioma, menjar, transports, vida quotidiana...), i finalment per la gent que coneixes i tot el que fas amb ells.   Com creus que influirà en la teva trajectòria professional i/o acadèmica? A nivell professional encara no n’he obtingut res concret, doncs no he finalitzat els estudis i encara no m’he posat a cercar feina. De totes maneres, crec que avui en dia és molt positiu comptar amb una experiència europea en el currículum, perquè cada cop estem més oberts a Europa. A nivell acadèmic m’ha servit per aprendre coses sobre diferents matèries i/o temes que si m’hagués quedat a Barcelona no hauria après mai, així com descobrir les biblioteques italianes i el seu funcionament, programes que a Espanya no s’utilitzen, etc.   Quins aspectes de la Università degli Studi della Tuscia et criden més l’atenció? Em van decebre una mica, ja que no hi havia gaire informació per als estudiants que venien de fora. Però al cap d’unes setmanes ja van fer un acte de benvinguda (un pica-pica a l’Oficina de Relacions Internacionals) i poc a poc em vaig anar adaptant. Em va sorprendre molt el fet que les classes eren amb molt pocs alumnes, i la majoria de professors optaven per les classes no presencials, de manera que tu anaves a parlar amb ells i et donaven un llistat amb la bibliografia necessària per presentar-se a l’examen, i a partir d’aquí havies d’anar llegint al teu ritme. També em va cridar l’atenció que la Facultat era molt, molt petita. En un petit edifici de 3 pisos s’hi feia Biblioteconomia, Història, Història de l’Art... I ja per últim, em va sorprendre (i espantar) que els exàmens fossin orals. Pel que tinc entès, a quasi totes les universitats italianes s’opta per aquest tipus d’examen. La veritat és que a primera vista sembla molt negatiu (nervis, idioma...) però un cop passada l’experiència puc dir que és més positiu del que sembla, perquè et permet més llibertat i flexibilitat a l’hora d’explicar-te.   Quins elements de la UB vas trobar a faltar durant la teva estada? Vaig trobar a faltar, sobretot, aules d’informàtica. En tota la facultat només hi havia una petita sala amb pocs ordinadors (casi sempre estava buida i quasi sempre tancada amb clau). A les classes tampoc es feien servir projectors ni ordinadors, i els professors pràcticament no utilitzaven el correu electrònic.Trobo que en aquest sentit la UB és molt millor. Una altra cosa que vaig trobar a faltar van ser els horaris de les classes. Aquí a Barcelona (i a Espanya en general) pots seguir les classes d’un ensenyament en concret sense que se’t solapin assignatures (a no ser que hagis de repetir-les), però allà a la Facoltà de Conservazione dei Beni Culturali no hi ha horaris: hi ha les assignatures amb les hores que es fan, i llavors tu et montes els teus propis horaris (i moltes vegades no pots quadrar-ho, tal com em deien alguns estudiants italians). També vaig trobar a faltar una biblioteca amb llibres a la vista. O sigui, la biblioteca no tenia llibres, sinó que només hi havia taules i a un costat hi havia un taulell on demanaves el llibre i te’l treien del magatzem. A part, la biblioteca no estava automatitzada. El carnet de la biblioteca era una cartolina on s’hi grapava la foto (sí, amb una grapa) i al costat, amb bolígraf, hi escrivien el nom. Això sí, la biblioteca comptava amb un bon fons.   Quin criteri vas seguir per escollir la universitat de la teva beca? Vaig optar per Itàlia per varis motius, però bàsicament dos: Itàlia sempre m’ha agradat i trobava que era un país amb molta cosa per descobrir, amb un clima i una gent que valia la pena conèixer. I en segon lloc per l’idioma, ja que no sé gaire anglès i em feia por anar a un país on no pogués entendre les classes. Vaig pensar que l’italià no em seria difícil. La primera opció va ser Roma, però al final em va tocar Viterbo. La veritat és que ara dono gràcies d’haver anat a Viterbo i no pas a Roma, ja que en una ciutat petita es viu més intensament i la vida en si és més barata.   Quin/quins són els teus consells per als futurs becaris Erasmus? Que aprofitin al màxim. Una de les coses més importants és intentar que les assignatures que faran fora puguin ser convalidables a la tornada, que no sempre és possible. És important anar-hi ben tranquil, saber una mica l’idioma (ja el millorareu!) i ser conscients que no estareu sols, que hi ha molt més Erasmus allà on vas i que poc a poc es convertiran en la teva família mentre duri la beca. També és recomanable comprar una guia turística del país, per aprofitar caps de setmana i ponts.   Intentar trobar allotjament abans d’arribar és una bona opció, sobretot si vas a una ciutat gran. La majoria de ciutats universitàries tenen residències, i el preu vària en funció del país on aneu. Jo per exemple a Viterbo hi anava sense allotjament, i vaig passar uns dies a casa d’uns Erasmus que em van acollir, però al ser una ciutat petita, vaig trobar pis en dos o tres dies. Penseu que coneixereu a molta gent nova i aprendreu moltes coses. És... màgic! Una oportunitat única.   Estàs informat sobre el Procés de Bolonya? En cas afirmatiu, tens alguna opinió al respecte? No en sé gaire cosa. A veure, la idea en principi sembla bona, ja que s’aniran obrint moltes portes als joves estudiants europeus i serà molt més fàcil poder fer intercanvis i convalidar els ensenyaments, però a la vegada també hi ha coses que no s’acaben de perfilar bé (que passarà amb les titulacions que hi ha avui en dia i com s’adaptaran al nou pla). No sé, suposo que és qüestió d’anar-ho adaptant fins a trobar la solució més òptima per a tothom.    Per últim, està influint aquesta experiència en el teu coneixement i/o interès sobre la Unió Europea? Quan estava d’Erasmus a Viterbo em vaig adonar del que realment significa ser europeu. Estava fent classe i compartint la meva vida amb gent de França, Itàlia, Alemanya... Molta gent pensa que l’Erasmus és festa cada dia, però hi ha moltes maneres de viure la beca, i conversar amb gent que viu a un altre país d’Europa i adonar-te que hi comparteixes inquietuds i esperances et fa sentir unit. Al cap d’un parell de mesos d’acabar l’Erasmus vaig poder viure una altra experiència al l’estranger, aquest cop a Alemanya, treballant en una biblioteca gràcies a un conveni de la meva Facultat. Allà vaig poder sentir un altre cop que Europa era gran i creixia, i que treballar fora del teu país i sentir que no estàs lluny, és tota una experiència. Jo recomano a tothom que marxi!   Comentaris Seria interessant que es poguessin augmentar les dotacions econòmiques de les beques, ja que alguns països són molt cars i amb el que reps no arribes ni als primers 15 dies.