perfil
Nascut a Granada l'any 1948. José
Enrique Ruiz-Domènec és catedràtic d'Història
Medieval, especialitzat en història cultural de Europa, història
de la cavalleria i la societat cortesana, història de les dones
i història de l'imaginari del món de la Mediterrània
i del diàleg entre civilitzacións. És director
de l'Institut d'Estudis Medievals i del Departament de Ciencies de l'Antiguitat
i de l'Edat Mitjana, Acadèmic de número de la Reial Acadèmia
de Bones lletres de Barcelona i de la Reial Acadèmia de doctors
de Catalunya.
Ha estat professor convidat a les universitats de Gènova (Italia),
Poitiers (França) Florencia (Italia) y la ENAH de México
D.F.Ha impartit conferències
al College de France (París) i en nombroses universitats europees
i americanes. Ha intervingut en més d'un centenari de congressos
internacionals com a ponent i relator. Ha participat a la Settimana
di Studi Sull'alto Medioevo de Spoletto.
Col·labora habitualment a "La Vanguardia" de Barcelona
com a crític literari i comentarista de temes d'actualitat relacionats
amb la història i el pensament.
És membre del jurat internacional que concedeix el premi Finale-Ligure
Storia i és assessor de diversos projectes europeus referents
a les relacions de la Història i el Patrimoni Cultural.
És autor de més de dos cents articles de especialitat
publicats a les revistes internacionals més importants: Speculum,
Journal of Medieval Studies (EEUU), Revue Historique (França),
Cahiers de Civilisation Médiévale (Francia), Le
Moyen Age (Bélgica), Nuova Rivista Storica Italiana,
(Italia) Quaderni Storici (Italia), Hispania (España),
Medievalia (España) o Anuario de Estudios Medievales
(España).
Ha publicat una veintena de llibres en italià:
La memoria dei feudali (Guida, 1992),
amb pròleg de Georges Duby; Ricard Guillem,
il sogno de Barcelona (Athena, 1999), en català, Set
dones per a Tirant (Columna, 1991), La
identitat de Guilhem de Peitieu (Columna, 1999), El
rei, el burges i el cronista. Una història barcelonina del segle
XIII (Reial Acadèmia de Doctors, 2001), Isabel
de Requesens: Retrat d'una Dama (RABLB, 2004), i en castellà:
La caballería o la imagen cortesana
del mundo (Génova, 1984). La mujer que mira (Quaderns
Crema, 1986 y Sirmio, 1989), La novela y el espíritu
de la caballería (Mondadori, 1992, 2002), Observando
la modernidad desde la Edad Media (Institució Alfons
el Magnànim, 1999), Cruzando los Pirineos
en la Edad Media (Reial Acadèmia de Bones Lletres, 1999),
El despertar de las mujeres (Península,
1999, 2002), Rostros de la Historia (Península,
2000), Lecturas para el nuevo milenio (Península, 2000),
El Gran Capitán (Península,
2001, Círculo de Lectores, 2002 [trad. italiana: Turin, Einaudi,
en premsa]), La ambición del amor. Historia
del matrimonio en Europa (Aguilar, 2003), El
Mediterraneo (Península, 2004) i Palestina. Pasos
perdidos (2004).
a dalt
Llibres
La memoria
dei feudali, Napoli, Guida,
1992.
 |
|
Estudiant la superestructura ideal
que va constituir el sistema de valors i la representació
mental, la història social s'ha interessat vivament pel
fenòmen de la memòria. Aquest llibre analitza la
mon de la memoria i de l'imaginari de les famílies aristocràtiques
de l'Europa durant l'època feudal. La anàlisi es
construeix sobre les fonts del segle XII, el moment més
àlgid del feudalisme a l'Europa del Nord, a França,
Anglaterra i Catalunya. Al descriure els trets diferencials d'aquesta
societat i la complexitat de la seva visió Ruiz-Domènec
mostra com les grans famílies feudals van inaugurar una
veritable conducta de transmisió de la memòria amb
la finalitat de legitimar la seva preeminència social i
asegurar el seu rol cultural i polític. Aquest ampli camp
dels registres afectius, dels somnis, dels ideals, apareixen conjugats
en el gest de recordar els moments inicials del sistema social
que coneixem com Feudalisme.
|
publicacions
La identitat
de Guillem de Peitieu, Barcelona,
Columna, 1999.
 |
|
"El llarg camí en
la recerca de la identitat de Guilhem de Peitieu em sembla un
esforç admirable: ha permès situar l'erudició
en el primer pla de les inquietuds humanes. No és la mateixa
imatge de l'ofici d'historiador la que, de tres-cents cinquanta
anys d'investigacions, torna al punt de sortida? Cap dels estudiosos
que anteriorment van oferir una interpretación de Guillem
de Peitieu dubtava de les seves idees. I encara: estaven convençuts
que havien trobat la manera de desxifrar l'enigma d'aquell comte
que fou trobador. Pero després de tres segles i mig d'esforços,
què es pot dir avui de nou o si més no d'interès?"
|
publicacions
La ambición
del Amor. Historia del matrimonio en Europa, Barcelona, Aguilar,
2003.
|
|
|
Un brillant recorregut per la
vida matrimonial des de la Roma d'Adrià fins a l'Europa
dels nostres dies, on es presenten amb infinitat de proves els
arguments a favor i en contra d'aquesta cèl·lula
de convivència social i afectiva, raó tant d'innumerables
alegries com d'incomptables desgracies. Els tractats morals, les
actes judicials, la poesia, els debats doctrinals, les novel·les,
les óperes i també el cinema son citats com testimonis
per aprofundir en els motius que, al llarg dels segles, han conduït
el desig de contraure matrimoni dels homes y les dones.
El despertar de la sexualitat després de segles de renúncia,
el descobriment de la passió, la cultura de la sensibilitat,
la moral victoriana, els ideals romàntics o l'esperit modernista
són alguns aspectes d'aquest mosaic, on es barregen els
somnis i els temors, les il·lusions i els fracassos, com
si es tractés d'un gran teatre del món.
Punt de trobada, referència inevitable, el matrimoni ha
estat, és, i serà, el territori apropiat per desenvolupar
l'ambició de l'amor.
|
publicacions
Ricard Guilem
o el somni de Barcelona, Barcelona,
Edicions 62, 2001.
 |
|
A mitjan segle XI, a les ciutats
de la riba de la Mediterrania estava a punt de produir-se una
lluita del poder polític, que oposaria els habitants més
antics amb els nouvinguts. Els uns eren portadors d'una llarga
tradició urbana. Els altres d'una innovadora cultura mercantil.
Aquest conflicte és a l'origen del desenvolupament econòmic,
polític i cultural en què germinava el capitalisme,
però els seus protagonistes han quedat sovint en l'anonimat.
Potser el més destacat de tots va ser Ricard Guillem, financer
i conseller dels comtes de Barcelona, una figura molt poc coneguda
que ara ens revela, en tota la seva complexitat, aquest estudi
decisiu.
Aquest nou llibre d'història constitueix una aportació
importantisima al coneixement del passat en Catalunya i del Mediterrani.
Fruit d'un rigorós treball d'arxiu però exposat
amb l'agilitat d'una novel·la, l'estudi s'inscriu en la
línia més renovadora de la història narrativa
(Georges Duby, Natalie Zemon Davis, Simon Schama o Umberto Eco),
i ens dibuixa un panorama fascinant de la Catalunya immediatament
posterior a l'any mil. La família i la societat, els somnis
i els dubtes, l'amor i el sexe, els diners, el paisatge i la força
de l'atzar, tot això forma part del retaule de la vida
a la Barcelona medieval tal com sap retratar-la l'autor. Per descomptat,
també en forma part la figura egrègia de Ricard
Guillem, mercader, terratinent, viatger, noble feudal i hàbil
polític que adquireix per fi la dimensió que li
correspon com a pioner, in en bona mesura creador, de l'expansió
del capitalisme mercantil en la història de Catalunya i
el seu entorn.
|
publicacions
Set dones per
a Tirant, Barcelona, Columna, 1991.
 |
|
Un cavaller immers en un espès
entramat de relacions amb set dones: aquesta és la proposta
d'aquest assaig que busca una nova interpretació de la famosa
novel·la valenciana del segle XV, Tirant lo Blanc,
de Joanot Martorell. La dona constituí un dels elements essencials
de reflexió de la cultura cortesana i cavalleresca dels segles
XII i XIII, una tradició literària que desemboca en
la novel·la de Martorell. A Set dones per a Tirant,
és a través d'aquest sistema de relacions que entrem,
d'una manera renovada, al debat a l'entorn d'aquesta obra i hi descobrim,
alhora, el seu "medievalisme" i la seva "modernitat". |
publicacions
El rei, el burgès
i el cronista. Una història barcelonina del segle XIII, Barcelona,
Reial Academia de Doctors, 2001.
 |
|
"Voldria parlar
d'un dels episodis que van tenir lloc fa molt, molt de temps, al
llunyà segle XIII, on tres figures de galant aspecte destacaren
d'entre la resta: el rei Pere el Gran, el burgès Guillem
Dufort II i el cronista Bernat Desclot. Si algú em preguntes
per quina raó cerco el testimoni d'aquests tres personatges
des de fa set segles respondria que ells van ser, en gran mesura
els responsables de haver fixat, amb trets indelebles, el paisatge
i la memoria de la seva ciutat i la seva cultura." |
publicacions
La Caballería o la
imagen cortesana del mundo, Genova, 1984.
 |
|
"...I finalment,
què es la cavalleria? Després de més de dos
segles de reflexions i de infinitat de treballs d'erudició,
assaigs, novel·les, obres creatives, òperes i poemes,
hem de començar novament a llegir les fonts del passat. Res
no impedeix als homes del segle XX de fer-se una idea aproximada
del que fou la cavalleria ni de pensar, imaginar, potser somiar,
el temps on la cavalleria fou la autèntica imatge cortesana
del món." |
publicacions
La novela y
el espíritu de la caballería,
Barcelona, Grijalbo Mondadori, 1993.
 |
|
Un viatge al món
vital europeu dels últims vuit segles a través d'una
lectura interpretativa de les novel·les que han parlat dels
ideals de la cavalleria. En aquest llibre José Enrique Ruiz-Domènec
sosté que existeixen elements comuns a les novel·les
que, des del segle XII fins al segle XX han intentat esbrinar quins
són els motius de la fragilitat de l'ordre familiar. Des
de Chrétien de Troyes fins a Navokov, passant per Froissart,
Martorell, Ariosto, Cervantes, Sterne, Novalis, Scott, Wooll, Perutz,
Calvino o Pynchon, es dibuixa la fisonomia de l'art de la novel·la
com una forma literària per entendre l'esperit de la cavalleria,
es a dir, la passió de tot home per buscar la felicitat i
el sentit de la vida. |
publicacions
Observando
la modernidad desde la Edad Media, Zaragoza, Institució Alfons
el Magnànim, 1999.
 |
|
En aquests deu textos relativament
independents però vinculats en un únic assaig, el
professor José Enrique Ruiz Domènec exposa el seu
personal punt de vista sobre la emergència de la modernitat
en la història europea. Al mateix temps que altres historiadors
discuteixen sobre si la modernitat pot viure harmoniosament amb
l'esperit del segle XXI en aquest llibre s'estimula a pensar en
el sistema de valors sorgit al llarg dels segles XII, XIII, XIV
i XV com a punt de partida de les nostres actuals definicions culturals,
projectes polítics, valoracions espirituals o problemes geogràfics
i nacionals.
|
publicacions
Cruzando los Pirineos en la
Edad Media, Barcelona, Reial Academia de Bones
Lletres, 1999.
 |
|
"Em demano, en
primer lloc, pel significat de situar un territori de frontera com
els Pirineus en el punt de partida de les meves reflexions, les
reflexions d'un medievalista interessat per comprendre la relació
existent entre la geografia i l'esperit humà. Geografia,
cultura i política son elements presents a la primera i gran
construcció territorial de la Europa medieval: l'Imperi Carolingi.
En una presentació de la història i de la cultura
dels Pirineus no es possible evitar el Catarisme, probablement el
tema de moda a l'actualitat. Finalment, parlant de les pràctiques
socials que tenen lloc a aquesta geografia hem de pensar també
en la acció individual amb la que els homes i les dones de
l'Edat Mitjana definien la seva vida adulta: el viatge." |
publicacions
El Gran Capitán,
Barcelona, Península, 2001.
 |
|
En el complex joc de miralls de
l'Europa del Renaixement, es fixen la vida i els somnis d'un hidalgo
andalús, don Gonzalo Fernández de Còrdova
(1453-1515), el Gran Capità, que es va convertir pel seu
propi esforç en un home universal de la seva època.
Com si d'un thriller es tractés, Ruiz-Domènec tracta
de trobar la veritat sobre aquest home al mateix temps famós
i desconegut, buscant en la seva infància les claus del
seu temperament, llegint les cròniques que més van
influir en la seva educació de cavaller, cercant la seva
actuació en la complicada política del Regne de
Nàpols, investigant la fascinació dels Papes per
la seva figura, seguint els passos de la seva vinculació
a la causa de la reina Juana la Boja i precisant les raons del
seu suport al jove Carlos V. Gonzalo Fernández de Còrdova
representa els valors de l'Edat Moderna en una Espanya encara
ancorada en els ideals del medievo. Des del mateix moment de la
seva mort i fins les acaballes del règim franquista, cronistes
i historiadors han indagat en les circumstàncies i motivacions
d'aquest hidalgo andalús cridat a convertir-se en una de
les figures més controvertides de la història d'Espanya.
|
publicacions
El despertar
de las mujeres. La mirada femenina en la Edad Media, Barcelona,
Península, 1999.
|
|
|
"Les dones, testimonis de
la Història: he aquí el gran repte de la història
actual". D'aquesta manera s'expressa José Enrique
Ruiz Domènec, considerant a més que "el futur
de la dona pasa per conèixer bé el seu passat".
Amb frases com aquestes es construeix aquest atrevit assaig, pioner
en el seu gènere, sobre l'existència femenina a
l'Edat Mitjana. Escriptores, estadistes, filòsofes, místiques,
princeses, viatgeres, novel·listes: dones capdavanteres
en una Edat Mitjana diferent de la que estem acostumats a veure.
El despertar de las mujeres és un recorregut pel
fascinant passat d'aquestes a partir de diversos centenars de
testimoniatges que permeten comprendre molt millor aquell llunyà
món, però també l'actual. Els sentiments,
l'amor, la passió, la ruïna, l'angoixa, el desesper,
el plaer de la lectura, el mecenatge artístic i literari,
la memòria familiar, l'ètica política, tots
aquests trets femenins s'analitzen en aquest llibre ple de saviesa,
on la Història parla a través de la veu de les dones.
|
publicacions
Rostros de
la Historia. Veintiún historiadores para el siglo XXI,
Barcelona, Península, 2000.
 |
|
El segle XXI serà el segle
del diàleg o no serà. Aquesta és la convicció
que duu A José Enrique Ruiz-Domènec a llegir-nos
el testimoniatge vital i l'obra de vint-i-un historiadors, als
quals considera l'autèntic humus de la història
esdevenidora. Personatges famosos (Duby, Said, Furet, Cardini,
Schama), marxistes convençuts (Hobsbawm), pensadors de
la modernitat (Blumenberg, Toulmin, Koselleck), teòrics
de la narració (White, Natalie Zemon Davis), brillants
erudits (Jacqueline de Romilly, Riquer, Borst, Baroja), gosats
renovadors (Weyne, Lotman, Greenblatt, Spiegel) i homes savis
(Gumilev, Tuan) són aquests Rostres de la Història,
una lectura interpretativa dels diferents corrents historiogràfiques
dels últims quaranta anys, atenent a l'home que transmet
les idees. Breus semblances permeten enllaçar els sentiments,
les pors i l'atzar amb el dur ofici de conèixer el passat.
Davant està un autor que deixa parlar, el silenci del qual
és un gest no tant d'humilitat com de saviesa, un gest
après de la manera que tenen les dones de veure el món.
|
publicacions
El Mediterráneo,
Barcelona, Península, 2004.
 |
|
La Mediterrània,
espai d'acords y desacords, d'estimulants creacions i de terribles
destruccions, llar nativa dels mites clàssics però
també de tres religions monoteistes (Judaisme, Cristianisme
i Islam), espai de debat i de diàleg, de somnis poètics
i d'aspiracions materials. Les experiències històriques
son múltiples, i cada societat ha mantingut una estreta relació
amb el seu passat a través d'una memòria permanent
i viva. En aquest llibre José Enrique Ruiz-Domènec
narra de manera magnífica els diferents règims de
historicitat que caracteritzen la Mediterrània: una història
de llarga durada jalonada d'episodis significatius, de personatges
crucials o de combats per idees i principis estètics que
ens apropen a la Grècia Clàssica, a la problemàtica
de la Península Ibèrica, al valor dels Pirineus, al
gresol de cultures de Barcelona, a les ciutats mercantils italianes,
a la cultura àrab, a la difusió de l'ideal cavalleresc,
a la experiència dels pelegrins i viatgers, a l'angoixa dels
exiliats, a la sensació d'exotisme i apertura a Àsia
d'homes com ara Marco Polo. |
publicacions
|
